1. Estás en:
  2. La Filmoteca / Arxiu fílmic / Presentació

Arxiu Fílmic

Arxiu fílmic Arxiu fílmic

L'arxiu fílmic de l'Institut Valencià de l’Audiovisual i de la Cinematografia 'Ricardo Muñoz Suay' (IVAC) alberga les col·leccions de pel·lícules que conserva la Filmoteca i des d'ell s'executen les funcions de recuperació i conservació de les imatges en moviment del patrimoni audiovisual valencià, així com dels instruments tecnològics necessaris per a la seva producció i difusió.

Aquestes tasques es desenvolupen a través de dues seccions: recuperació, que s'ocupa de l'adquisició i la difusió dels fons audiovisuals i conservació que s'encarrega d'analitzar els materials i del seu emmagatzematge, catalogació i restauració.

Els fons audiovisuals de l'IVAC

Al començament de 2011 els fons audiovisuals del IVAC estaven formats per 26379 obres de les quals conservem 10343 en suports cinematogràfics i 20301 en suports electrònics.

Entre aquests fons trobem produccions valencianes, espanyoles i estrangeres de totes les èpoques. Moltes d'elles posseeixen un alt valor històric i cultural, són de difícil localització o són materials únics que només es conserven en l'arxiu de la Filmoteca de l‘IVAC i singularitzen les seves col·leccions.

La seu de l'arxiu

Arxiu fílmic

Des de 1995, l'arxiu compta amb un edifici especialment dissenyat per a l'acompliment de les seves funcions que ha reportat una gran millora en les condicions de conservació del patrimoni audiovisual valencià. Aquest edifici va ser obra de l'arquitecte Juan José Estellés i està situat al Parc Tecnològic de València, a Paterna.

A causa del creixent volum dels nostres fons està prevista una ampliació de l'arxiu que ha estat projectada per l'arquitecte Carlos Navarro Rodero i de la qual ja es va executar una primera fase l'any 2009.

Recuperació

Per què recuperem?

Imatges per rescatar

Com a arxiu regional, el principal objectiu és la localització i recopilació del patrimoni audiovisual valencià, amb especial interès en els films realitzats durant el període mut, on el volum de les pèrdues està documentat com molt important. Però qualsevol film en suport nitrat, sigui el que sigui la seva procedència, és tractat amb idèntica cura i estudiat amb vista a una eventual transferència a suport de seguretat o safety. Igualment, films en suport safety de realització més recent o produccions estrangeres són valorats sota paràmetres de raresa o nombre de còpies existents en altres arxius.

En 1991 es llança la campanya de recuperació NITRAT 2000, inspirada en iniciatives similars de la comunitat arxivística internacional, sota el lema La Filmoteca Valenciana recupera els nostres records. Es tracta d'animar als propietaris de pel·lícules en suport inflamable a cedir-les o dipositar-les en la Filmoteca per a la seva correcta conservació i eventual restauració.

Els resultats no es van fer esperar: van ser localitzats, recuperats i sotmesos als processos necessaris per a assegurar la seua pervivència i la seua difusió títols tan importants de la cinematografia valenciana i espanyola com Sangre y arena (Vicent Blasco Ibáñez i Max André, 1915), Batalla de Flores 1905 (Angel García Cardona), Moros y Cristianos (Maximilià Thous, 1926), Qué es España (L. Araquistain i C. Coll i Cuchí, 1926), Sanz y el secreto de su arte (M. Thous i F. Sanz, 1918) i internacional com L’oeuf magique (Georges Méliès, 1902), Land o' Lizards (Frank Borzage, 1916), The Better 'Ole (Charles F. Reisner, 1926), The Devil's Claim (Charles Swickard, 1920), entre molts altres.

D’altra banda, i gràcies a estes generoses aportacions, la Filmoteca pot actualment presumir de comptar amb una vastíssima col·lecció de cine amateur i familiar que constituïx el reflex fidel de l’evolució de la nostra societat en el passat segle.

En la seguretat que queden moltes imatges per rescatar, en 2015 insistim i reactivem esta iniciativa, dirigida a totes aquelles persones, empreses o institucions que posseïsquen pel·lícules, inflamables o no, perquè siguen partícips de la construcció del Patrimoni Audiovisual.

Pel·lícules amateur i familiars

Les pel·lícules amateur en petits formats (8 mm, S-8 mm, 9.5 mm… ) són, així mateix, una part importantíssima dels fons cinematogràfics recopilats per l'arxiu: imatges de reunions familiars, costums, festes locals, esdeveniments esportius i culturals…. conformen, ni més ni menys, la història de la Comunitat Valenciana vista a través dels ulls de les seves gents.

Les aportacions dels dipositants, a més de constituir un valuosíssim llegat sociològic, són fonamentals per a la realització de documentals i sèries de televisió com Te'n recordes o Què feies tu?. Així mateix, molts són els investigadors audiovisuals que recorren a elles per documentar i elaborar els seus treballs.

Contracte de dipòsit voluntari i de comodato

Quan una pel·lícula d'aquestes característiques pansa a formar part dels fons de l’IVAC, l'Institut i el dipositant signen un contracte de dipòsit voluntari o contracte de comodato: fonamentalment, aquest document assegura el dret moral del propietari sobre el material dipositat, al mateix temps que garanteix que no es farà ús de les imatges sense el seu permís per escrit i que rebrà còpia del mateix en un format domèstic que pugui reproduir fàcilment (DVD). Si aquest dipòsit, per voluntat de qui ho realitza, té caràcter permanent, estarem parlant de donació.

Conservació

El procés de conservació

Garantir la correcta conservació dels fons a llarg termini és una de les tasques essencials de l'arxiu. Aquest procés comença amb l'estudi de les característiques físiques i químiques dels materials conforme arriben a l'arxiu i l'anàlisi de les lesions i degradació que presentin per determinar el seu estat físic, necessitats de conservació i les seves condicions d'ús. A tenor d'aquestes conclusions, es preparen els materials bé per al seu emmagatzematge a llarg termini, bé per a la seva reproducció i restauració.

La minuciosa inspecció dels materials durant aquest procés és també el punt de partida per a la identificació de l'obra i la comprovació de la seva integritat, tasques que sovint impliquen complexes investigacions historiogràfiques i filològiques.

Les instal·lacions de conservació

L'arxiu de l‘IVAC compta amb uns magatzems que ens permeten mantenir d'una manera estable les condicions d'humitat, temperatura i renovació de l'aire adequades per a cada tipus de material (negatius, còpies estàndard, emulsions de color i blanc i negre, suports de nitrocel·lulosa o de seguretat…) i que segueixen les recomanacions de preservació i emmagatzematge de la Comissió tècnica sobre conservació de pel·lícules cinematogràfiques de la FIAF.

L'ampliació de l'arxiu escomesa en 2009, ho va dotar de dues càmeres de conservació noves. Una d'elles està destinada a la salvaguarda de les pel·lícules afectades per la síndrome del vinagre, les quals han de romandre aïllades de la resta de materials ja que la degradació dels suports de les pel·lícules per l'alliberament de l'àcid acètic que contenen, desencadena aquest mateix procés en les quals estan en el seu entorn per contaminació ambiental.

Aquestes obres han servit també per millorar les condicions de la sala de repàs, on es treballa amb les pel·lícules i que alberga l'equipament essencial per a la inspecció i intervenció sobre aquests materials: movioles, taules de repàs, màquina de neteja per ultrasons, telecine, magnetoscopi i edició no lineal.

Restauració

Per què restaurem?

La finalitat que persegueix l'IVAC amb les seves restauracions és la d'assegurar la salvaguarda i l'accés del públic a aquelles obres pertanyents al patrimoni audiovisual valencià que, ja sigui per la degradació dels seus suports o l'alteració del seu contingut, requereixin d'aquest tipus d'intervencions.

La fragilitat físic-química inherent als suports audiovisuals i les lesions, alteracions i manipulacions al fet que el seu ús les sotmet, fan necessària en molts casos la restauració de les pel·lícules per assegurar la seva conservació a llarg termini.

La inexorable degradació química dels suports cinematogràfics configura dos grans grups de materials que exigeixen ser reproduïts sobre nous suports més estables: aquests grups són els suports de nitrocel·lulosa o "nitrats" i els afectats per la "síndrome del vinagre".

Per la seva banda, l'ús i l'explotació de les pel·lícules implica múltiples lesions, pot desordenar les imatges o provocar la pèrdua de fragments i fins i tot la destrucció total de les còpies.

El procés de restauració implica per tant una intervenció molt delicada sobre el film que persegueix restituir les característiques de la pel·lícula tal com va ser presentada en el moment de la seva estrena: el color, el so, el format d'imatge, els intertítols, la integritat de l'obra i el seu correcte muntatge… i reproduir tals característiques sobre suports que permetin de nou la seva projecció o difusió en els mateixos mitjans i condicions per les quals va ser creada l'obra.

La reconstrucció de tots aquests trets exigeix una meticulosa investigació sobre els continguts, la producció i la història de cada pel·lícula, a més de l'anàlisi i comparació dels materials subsistents, que fa de la restauració un laboriós procés filològic a més de tècnic.

La col·laboració de l’IVAC amb altres filmoteques

En la seva política de conservació i recuperació del patrimoni audiovisual valencià, l'IVAC centra el seu esforç restaurador en els fons del seu arxiu i es beneficia de l'esperit de col·laboració que presideix les relacions entre les filmoteques, molt especialment entre les de l'Estat espanyol, i que en l'àmbit internacional és impulsat per la FIAF i la ACE. La Filmoteca de l'IVAC participa en diversos projectes de restauració o de consolidació de la conservació i gràcies a aquestes col·laboracions ha pogut recopilar la filmografia de la productora valenciana "Films H.B. Cuesta" i la de "Luis García Berlanga". Així mateix, ha aportat els seus fons a projectes d'altres filmoteques de tot el món.

Catalogació

El catàleg és una eina indispensable per al coneixement i la gestió dels fons de l'arxiu.

La catalogació dels fons audiovisuals de la Filmoteca de l’IVAC està totalment automatitzada i compte per a això amb un sistema de bases de dades desenvolupat específicament per a les necessitats de control i documentació de totes les fases de la recuperació i la conservació de les obres fílmiques i els seus suports.

Així, els nostres registres recullen tant la informació tècnic-artística de les obres com la descripció i estat físic dels materials, les seves necessitats de conservació, les intervencions de reproducció i restauració o les condicions d'ús de cadascun d'aquests materials.

L'estructura d'aquest sistema es basa en la necessària diferenciació entre les obres audiovisuals i els seus suports materials, que són el que efectivament conservem i que poden ser molt diferents d'aquells amb els quals una obra es va concebre i va difondre inicialment.

Igualment, aquest sistema és el que permet l'accés on-line al catàleg i canalitza tant l'accés als fons fílmics que es conserven en l'arxiu com el servei de préstec de la videoteca. Aquest accés on-line guia a l'usuari des de l'obra del seu interès fins als suports d'accés disponibles i també ho remet als diferents serveis de la Filmoteca que gestionen les diferents modalitats d'accés.

AGENDA DE ACTUALIDAD Y PROGRAMACIÓN

  • Dona't d'alta com usuari
  • Facebook
  • Registre telemàtic
  • Instruccions tramatació Telemàtica
  • La festa del curt
  • Catàleg de la Filmoteca
  • Restauracions IVAC
  • Curts20'17''
  • FestiMapp
  • Bàsics Filmoteca_2017
  • Imatges per rescatar
  • EFG 1914
  • CulturArts IVAC recupera els teus records
  • Berlanga Film Museum
  • Taller estándares metadata
  • EDCINE

© Copyright 2010. Institut Valencià de Cultura - Generalitat Valenciana. Desarrollado por Grafico.es

Perfil del Contratante | Avís Legal | Contacto | Alta d'usuaris | RSS